Medi ambient

Parc Cadí-Moixeró

Aquest parc natural, creat per decret el 15 de juliol de 1983, a instàncies del Parlament de Catalunya, comprèn el conjunt orogràfic pre-pirinenc integrat per les serres de Cadí i de Moixeró, el massís de Pedraforca i bona part dels de la Tosa d'Alp, Cadinell, Puigllançada i Rus, abastant una superfície d'unes 41.000 ha., que es reparteix entre les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya.

La vegetació té una gran importància perquè les condicions físiques de baixes temperatures, altitud i elevat grau d'humitat possibiliten espècies que no són pròpies de l'àrea mediterrània. Així, es poden trobar prats alpins, boscos de pi negre i avet o l'interessant julivert d'isard.

Pel que fa a la fauna, es poden observar ocells tan magnífics com el pardal d'ala blanca, el pela-roques o el picot negre (símbol del parc), o rapinyaires com el falcó peregrí o l'àliga daurada. Gràcies a les repoblacions dutes a terme també es poden trobar les espècies del cérvol i el cabirol, que s'havien extingit fa molts anys

Dins del Parc també es pot gaudir de llocs d'indubtable interès històric com són les esglésies i ermites romàniques (monestir de Sant Llorenç o l'església de Talló) o els castells i viles medievals, que contribueixen a donar al Parc la seva personalitat indiscutible.

Les possibilitats d'oci del Parc de Cadí-Moixeró són molt variades: itineraris per a excursionistes en bicicleta o amb raquetes a l'hivern, vies d'escalada, centres d'interpretació de la natura, àrees de pesca i caça, refugis, etc.